A mi hermana Irene, le han propuesto en Bachillerato, unas redacciones cada dos semanas y con un tema a explorar. Y ha decidido explicar el mundo del ultrafondo, visto desde un punto de la familia, del corredor, de la gente que le rodea.
Poco a poco irá explicando carreras, anécdotas, vivencias etc...
Lo iré colgando.
1. INTRODUCCIÓ DEL PERSONATGE
En aquesta vida hi ha gent que només es conforma amb una vida monòtona i lineal, una feina que no li omple, que no està a gust a cap lloc, sempre rondinant, sense aquest esforç que ningú t’ensenya, o sigui, viure per viure.
El que vull explicar es que no tothom es igual, hi ha gent somiadora, però no en somnis que no es poden realitzar, sinó en coses que la pròpia vida té per gaudir. Res material tot esforç i motivació.
Aquesta gent de la que parlaré son gent normal i corrent, amb la seva feina, les seves obligacions, família ... peró tenen alguna cosa que els empeny en superar-se: son els Atletes d’Ultrafons.
Aquets “boixos”, poden arribar a córrer 200 km en el desert del sahara a 54oC, pujar a les muntanyes més altes de l’himalaya corrent, rutes en bicicleta en solitari de 1.200km o creuar d’Europa a Àfrica nedant. Son uns dels exemples que aniré explicant, detalladament, en els següents escrits.
Perquè no només son proves físiques, sinó que la ment juga una gran participació, ja que sense esforç i voluntat, no s’arriba a cap lloc.
Tot aixó ho fan per sentir-se lliures, desconectar de la rutina i aventurar-se en un món desconegut i exitant.
Realitzar aquestes fites els hi aporta un ben estar físic, mental que no poden descriure, diuen que s’ha de provar per saber-ho.
Aquest cas el visc desde un punt molt pròxim, ja que parlo del meu germà. A vegades em poso a la seva pell i ni m’ho crec, no m’ho imagino.Ni a la gent a qui conec i li explico, i no s’ho creu. Parlen com si fos algú extrany, però si ho mire’m profundament hi ha molt que explicar i apendre.
Valors de la vida, esforç, voluntad, motivació i sobretot, ESTAR VIU.
